Isole Baleari

Da Uicchipèdie, 'a 'ngeclopedije lìbbere.
Comunitat Autònoma de les
Illes Balears
Comunidad Autónoma de las Islas Baleares
Isole Baleari - Bandiera
Isole Baleari - Bandiera
Isole Baleari - Stemma
Isole Baleari - Stemma
State: Spagne Spagne
Motto
Capeluèche: Palma di Majorca
Grannenèzze
 - Totale
 - % Spagne
 
4.992 km² (17a posizione)
1,0 %
Crestiáne
 - Totale (2008)
 - % Spagne
 - Denzetà
14a posizione
1.071.221 hab
2,2 %
214,59 ab./km²
Nome abitande:

- jndr'ô tagliàne
- jndr'ô spagnole
- jndr'à lènga reggionale



balear o balearico -a

Suddivisione Comuni e province
Presidende Francesc Antich  
Note
Segge parlamendare 8 congressiste
1 senatore
Statute de autonomie 1 marzo 1983
ISO 3166-2:ES IB
Site istituzionale Govern de les Illes Balears www.caib.es govern de les illes balears

Le isole Baleari (nome catalane ed ufficiale Illes Balears, nome spagnole Islas Baleares) sonde 'nu arcipelaghe d'u mar Mediterraneo occidentale, ca forme 'na comunità autonome d'a Spagne. 'U capeluèche jè Palma de Maiorca. 'A comunità autonome jè comboste da 'na sule provinge.

Le lènghe ufficiale sonde 'u catalane ed 'u castigliane. 'U nome catalane, illes Balears, jè ausate da 'u guverne spagnole.

Le isole prengepàle sonde Maiorca, Minorca, Ibiza, e Formentera, totte canosciute destinaziune turisteche chiene chiene de alberghe e villagge turisteche cu anemaziune 'ndernaziunale.

Maiorca
(Mallorca)
Minorca
(Menorca)
Ibiza
(Ibiza)
Formentera
(Formentera)

'Mbrà le isole minore ce jè Cabrera, ca ospite 'u Parche Naziunale de l'Arcipelaghe de Cabrera.

'N senze stritte, Maiorca e Minorca sonde le Isole Baleari vere e proprie, mendre Ibiza e Formentera appartènene a le isole Pitiuse, me totte e dò le gruppe sonde solitamende recanosciute cumme Baleari. Storecamende, le isole sonde state pigghiate da le Romane, devendanne 'na provinge romane cu 'u nome latine de Baleares, da le Vandale, da le Bizandine, da le Arabe, e da le Aragonese. Le Aragonese a l'inizie guvernarone le Baleari tramite 'nu regne vassalle, 'u Regne de Maiorca. Cchiù nnande le scaffárene derettamende jndr'ô Regne Aragonese, jndr'ô 1344; quiste urteme regne ha state successivamende aunite ad 'a Spagne.

Minorca ha state 'na dependenze bretànneche jndr'ô XVIII sèchele.

Mappe de le divisiune municipale d'a provinge spagnole de le Isole Baleari

Nome[cangecange 'a sorgende]

Non se jè secure de l’origgene d'u nome de quèste isole, assaje probbabbilmende vène da 'nu nome autoctone, da 'u segnefecate perdute; quacchedùne dìcene ca pòte derivà da 'u verbe greche ballein ca segnefeche ménare lundane, viste ca le fronzoliere 'nsulare erene famuse mercenare pè totte 'u Mediterranee. Le dò isole cchiù occidendale (Ibiza e Formentera) erene chiamate da le grice Pitiusse, ce vuè dìce isole de le pine.

Comune[cangecange 'a sorgende]

Comune Crestiáne (2005)
Alaró 4.707
Alayor/Alaior 8.671
Alcudia/Alcúdia 15.897
Algaida 4.258
Andrach/Andratx 9.906
Ariany 750
Artà 6.649
Bañalbufar/Banyalbufar 568
Binisalem/Binissalem 6.326
Búger 1.016
Buñola/Bunyola 5.475
Calviá/Calvià 43.499
Campanet 2.515
Campos 8.122
Capdepera 10.245
Ciudadela/Ciutadella de Menorca 26.972
Consell 2.877
Costich/Costitx 1.004
Deià 708
Escorca 293
Esporlas/Esporles 4.457
Estellenchs/Estellencs 386
Felanich/Felanitx 16.566
Ferrerias/Ferreries 4.416
Formentera 7.506
Fornalutx 698
Ibiza/Eivissa 42.797
Inca 26.504
Lloret de Vista Alegre/Lloret de Vistalegre 1.134
Lloseta 5.295
Llubí 2.030
Lluchmayor/Llucmajor 29.891
Mahón/Maó 27.669
Manacor 35.908
Mancor del Valle/Mancor de la Vall 980
María de la Salud/Maria de la Salut 2.118
Marrachí/Marratxí 28.237
El Mercadal/Es Mercadal 4.255
Es Migjorn Gran 1.409
Montuiri/Montuïri 2.594
Muro 6.610
Palma de Mallorca 375.773
Petra 2.707
Pollensa/Pollença 15.987
Porreras/Porreres 4.597
La Puebla/Sa Pobla 11.767
Puigpuñent/Puigpunyent 1.513
Ses Salines 4.290
San Antonio Abad/Sant Antoni de Portmany 18.366
San Juan/Sant Joan 1.847
San Juan Bautista/Sant Joan de Labritja 4.838
San José/Sant Josep de sa Talaia 18.382
San Lorenzo de Cardessar/Sant Llorenç des Cardassar 7.498
San Luis/Sant Lluís 5.865
Sancellas/Sencelles 2.656
Santa Eugenia/Santa Eugènia 1.420
Santa Eulalia del Río/Santa Eulària des Riu 26.724
Santa Margarita/Santa Margalida 9.719
Santa María del Camí 5.175
Santañy/Santanyí 10.673
Selva 3.205
Sineu 3.053
Sóller 12.521
Son Cervera/Son Servera 10.766
Valldemosa/Valldemossa 1.910
Villacarlos/Es Castell 7.440
Villafranca de Bonany/Vilafranca de Bonany 2.521

Civiltà talaiotiche[cangecange 'a sorgende]

'A civiltà talaiotiche jè 'u movimende protostoreche spannutose durande 'a tarde età d'u bronze ed 'a prime età d'u ferre, da 'u 1100 a.C. ad 'u 700 a.C. e condinuate pure jndr'à lle fase de egemonie fenice, cartaginese e romane. Simile ad 'a Civiltà nuragiche sarde, quèste civiltà jè canosciute anchpure cu 'a denominazione de talayotica, derivande da le strutture a torre ditte talayots. Signe cchiù andiche de quèste civiltà sonde state renvenute jndr'à lle grotte, sie ad ause javitatìve sie funerarie, addò venène fore oggette de correde cumme rizzúle, tìjste e curtìedde.[1]

'A cchiù granna espressiune culturale baleareche, reste però quèdde architettoneche, ca vide fiorì, 'nzigne a le talayots de varie forme e dimenziune, pure le navetas, stutture funerarie da le forme de 'nu sckafe a 'u condrarie. Le talayots svolsero 'nu servizie, specialmende, militare e non pè case vennere quagghiate jndre punde strateggeche pè 'u condrolle de le coste.

'Mbrà le costruziune a sfunne releggiose se potène cundà pure sanduarie, contenende le caratteristeche monolite, chiamate taule, ca costituiscene 'na specie de altare sacrificale.

Note[cangecange 'a sorgende]

  1. "Le muse", De Agostini, Novara, 1964, Vol.II, pag.5-6

Otre pruggette[cangecange 'a sorgende]

Condrolle de autoritàVIAF (EN130205220 · LCCN (ENn82047244 · GND (DE4069098-2 · BNE (ESXX4575358 (data) · BNF (FRcb11933372w (data) · J9U (ENHE987007564471405171 · WorldCat Identities (ENlccn-n82047244

Collegamende sus a indernette[cangecange 'a sorgende]