Febbrare

Da Uicchipèdie, 'a 'ngeclopedije lìbbere.

Febbrare ète 'u seconde mese de l'anne d'u calendarije gregoriane, ète fatte normalmende da 28 sciurne, ma ogne quattr'anne le sciurne addevendene 29, quanne arrive l'anne bisestile. Stè jndr'à 'u prime stuezze de l'anne civile. Ogne vote ca accumenze 'nu sechele pe vedè ce febbrare tène 28 o 29 sciurne s'adda dividere 'u numere de l'anne pe quattrecinde

Febbrare avene apprise a Scennare e apprime de Marze.

Febbrare tène, pe l'astrologe, 'u sole jndr'à l'Acquarije e spicce jndr'à le Pisce ma pe l'astronome accumenze cu 'u Capricorne e spicce cu l'Acquarije.

Muttette[1][cangecange 'a sorgende]

Tarandìne Tagliàne
Ci scennare o scennarèsce febbràre male pènze Se gennaio non gennareggia, febbraio male pensa
Febbrare curt' e amàre;
e cci le ggiurne sue èvene tutte,
facève quagghiàre 'u vine jndr'à le vutte.
Febbraio corto e amaro;
e se i giorni suoi fossero tutti,
farebbe cagliare il vino nelle botti.
Febbrare:
ferm'a terre, ferm'u mare,
ferm'u core d'u marenare.
Febbraio:
ferma la terra, fermo il mare,
fermo il cuore del marinaio.
De Pasca Bufanìe, ogne ffèste pigghie vie.
Respònne Sand'Anduène: masckere e suènne.
Respònne i Canelòre: stoche ije angòre
Di Pasqua Epifania, ogni festa prende via.
Risponde Sant'Antonio: maschere e suoni
Risponde la Candelora: sto io ancora

Note[cangecange 'a sorgende]

  1. da Ràdeche vecchie de Gesèppe Cassano, Mandese Editore