Lènga tajàne/Barése

Da Uicchipèdie, 'a 'ngeclopedije lìbbere.
Zumbe sus 'a navigazzione Zumbe sus 'a recerche
Segui progetto.png
Italiano ({{{nomenativo}}})
Ccrejate da: {{{creatore}}} nel {{{anno}}}
Contesto: {{{contesto}}}
Parlate in: bandiera Itaglie
Reggione:Parlate in: {{{regione}}}
Periode: {{{periodo}}}
Crestiane: 70 milioni madrelingua
Classifeche: 11
Scritture: {{{scrittura}}}
Tipologgie:
Filogenese:

Ndouropée
 Itàliche
  Rumànze
   tajàne
    
     
      
       
        
         
          
           
            
             
              

Statuto ufficiale
Naziune: bandiera Aunìone europee

bandiera Itaglie
bandiera Svizzere
bandiera San Marine
Blank.pngbandieraBlank.png Cetate d'u Vaticane
bandiere Croazie
bandiera Slovenie
altre nazioni
Regolate da: nisciuna regolazione ufficiale
Codece de classificazione
ISO 639-1 it
ISO 639-2 ita
ISO 639-3 ita  (EN)
SIL ita  (EN)
SIL {{{sil2}}}
Estratte in lènghe
Dichiarazione universale de le deritte de l'uemmene - Art.1
Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spirito di fratellanza.
Il Padre Nostro
Tutti gli esseri umani nascono liberi ed eguali in dignità e diritti. Essi sono dotati di ragione e di coscienza e devono agire gli uni verso gli altri in spirito di fratellanza.
Traslitterazione
{{{traslitterazione}}}
Lènga - Elenghe de le lènghe - Lenguistiche
'U loghe de Uicchipèdie Visita la Wikipedia [[::|in Lènga tajàne/Barése]]!
'U loghe de Uicchipèdie Vè vide 'a Wikipedia [[:{{{codice2}}}:|in {{{nome2}}}]]!
'U loghe de Uicchipèdie Visita la Wikipedia [[:{{{codice3}}}:|in {{{nome3}}}]]!
Map Italophone World - updated.png
Pilcrow.svg Sta pàgene pò essere ca tène carattere Unicode.

U tajàne (/itaˈljano/[1] ascolta[?·info] 'ntajàne) jè na lèngue (idiòme) rumànza, ca se fonde sop'u fiorendíne letteràrie usàte jind'o' Trecinde, c'appartíne o' gruppe itàliche de la famígghie de le lènghe ndouropée.

U tajàne à crestiàne sté pure jind'à l'Itàlie che nu granne nummere de idiòme neo-rumànze e téne tanne variànde reggionàle, percé nge so state tanne nfluènze ca sop'à jidde fascene le lèngue reggionàle. Le lèngue reggionàle vènene parlate azzícche o' tajàne.

U tajàne jè lènga uffeciàle de l'Itàlie, de San Maríne, de la Svizzere (nzime o' tedésche, o' fragése e o' rumànge), de la Cetté d'u Vatecàne (nzime o' latíne) e d'u Sovràne Militàre d'u Jordene de Malte. Jè seconde lènga, dope u croàte, jind'à la Reggione Istiàne (Croàzzie) e, dope u slovène, jind'à le cetté de Piràne, Ísole d'Ístrie e Capodístrie 'nSlovènie.

U tajàne jè june de le vindtré lèngue uffeciàle de l'Unióne éuropée. Jè pure diffúse jinde à quacche àree de le paíse mediterrànee e jinde à le comuneté d'oríggene tajàne 'nd'à le condinènde.

Stòrie[cangecange 'a sorgende]

Dande Alighiére, consideràte u attàne de la lènga tajàne

U tajàne jè na lènga néolatíne, percé vène d'o' latíne. Chiù 'nbarticolàre, vène d'o' latíne volgàre parlàte jind'à l'Itàlie 'nd'à l'andichità, ca po s'a trasformàte c'u passà d'u timbe. U tajàne de mo a accóme base u fiorendíne letteràrie usàte 'nd'o' Trecinde da Dande, Petrarche e Boccàcce, nfluenzàte pure da la lènga siciliàne letteràrie studiàte da la Scole siciliàne de Jàcope da Lendine (1230-1250) e d'o' modèlle latíne.

D'o' latíne volgàre o' volgàre tajàne[cangecange 'a sorgende]

Exquisite-kfind.png Pe approfondimende, 'ndruche 'a vôsce Latíne volgàre.

Penzà o' tajàne accóme u fígghie d'u latíne nan pote jèsse giuste: u tajàne jè la stésse "lènga parlàte" de le Romàne, ca gràzzie a na longhe évoluzzióne, jè devendàte u tajàne de mo. Quinne, 'nd'à l'èpoche classeche nge stéve u latíne "volgàre".

Nge stéve po u latíne "letteràrie", cudde ca usàvene le scretture classesce e azzeccàte che la lènga scritte, ma pure à la lènga parlàte da le parte chiù mbortànde de la soscetà.

D'o' III sèchele d.C., u Cristianéseme mise 'nd'à la lènga latíne nuève segnificàte. Chésse nuève prospettíve volèvene disce nu passe 'nnanze p'u ngondre de la lènga parlàte e la lènga scritte: autóre accóme Ambròge, Sceròlame e Agostíne onne misse 'nd'à le lore scritte la lènga d'u popele, la lènga d'u juse de tutte le di, azzeccànne acchessí jalde eleménde de le dialètte.

Che la ndrepequaménde d'u Mbère romàne e la formazzióne de le régne romàne-varvàresce, s'assíste a na spèsce d'irrigidiménde d'u latíne scritte (ca devène la lènga ammenestatíve e scolàsteche), ma u latíne parlàte s'azzícche sèmbe chiú che le dialètte de le pupele latinizzàte, acchessí da dà oríggene à nuève lèngue accóme u tajàne.

Le storesce de la lènga chiàmane le lèngue parlàte 'nd'à l'Itàlie 'nd'o' Medioève accóme volgàre tajàne, o' pluràle, e non angóre lènga tajàne, percé nge stévene e nge stonne angóre josce differènze 'ndutte le reggióne tajàne.

U prime documénde d'use volgàre tajàne jè nvésce u pascete notaríle, conzervàte 'nd'à l'abbazzíe de Mondecassíne, proveniénde d'o' pringipàte longobàrde de Càpue e risalènde o' 960: jè u Plàscite cassianèse (chiamàte pure Plàscite de Càpue), ca 'nzostànze jè na testimoniànze giuràte de nu crestiàne pe na lite sop'à le confíne de propieté 'ndrà u monastère benedettine de Càpue e nu fèude piccinònne vescine, c'avève occupàte na parte d'u territòrie de l'abbazzíe: ''Sao ko kelle terre per kelle fini que ki contene trenta anni le possette parte Sancti Benedicti. Jè na frase, ca pote jèsse consideràte volgàre e nan chiù latíne: le case (tanne u genitíve Sancti Benedicti, ca jè accóme 'nd'o' latíne de la chise) so' scombàrse, nge stonne la congiunzióne ko ("che") e u dimostratíve kelle ("quelle"), u vèrbe sao (d'o' latíne sapio) jè vescine à la forme tajàne ecc. Cusse documénde jè simele o' Plàscite de Sèsse Aurúnghe e u Plàscite de Tèàne.

June de le prime case de diffusióne de la lènga jè la poesíe de la scole siciliàne, scritte 'nvolgàre siciliàne da tanne poète (nan dutte siciliàne) de la meté d'u Ducínde 'nd'à l'ambiènde de la corte mberiàle.

Note[cangecange 'a sorgende]

  1. la trascrezzióne fonèmeche de la prenunge 'ntajàne (tra barre oblique) non prevede che sia segnalata la lunghezza della vocale ([ː]); quella fonetica (tra parentesi quadre: [itaˈljaːno]) sì.