Giacarta

Da Uicchipèdie, 'a 'ngeclopedije lìbbere.
(Riderette da Jakarta)
Giacarta
(ID) Daerah Khusus Ibukota Jakarta
Giacarta – Stemme
Giacarta – Bandiera
Giacarta – Veduta
Giacarta – Veduta
Localizzazione
StateIndonesie Indonesie
Amministrazione
Amministratore localeAnies Baswedan da 'u 16 ottommre 2017
Territorie
Coordinate6°10′30″S 106°49′39″E / 6.175°S 106.8275°E-6.175; 106.8275 (Giacarta)
Altitudinem s.l.m.
Superficie661,5 km²
Crestiàne10 770 487 (2019)
Denzetà16 281,92 ab./km²
Sottodivisiune1
Otre sottodivisiune5
Otre sottodivisiune44
Otre 'mbormaziune
Lèngheindonesiane, betawi
Cod. postale10110–14540 e 19110–19130
Prefisse021
Fuse orarieErrore Lua: jndr'à Modulo:Fuso_orario a 'a linèe 42: bad argument #2 to 'format' (string expected, got nil).
ISO 3166-2ID-JK
TargheB
Motte(ID) Jaya Raya
(Prospere e Granne)
Cartografije
Giacarta – Localizzazione
Giacarta – Localizzazione
Site istituzionale

Giacarta (jndr'ô indonesiane Djakarta o DKI Jakarta, già Batavia o Jayakarta) jè 'a capitale e 'a prengepále cetata de ll'Indonesie. Acchijate sus 'a coste nordoccidendale de ll'isole de Giava, tène 'na grannèzze de 661,52 km² e 'na popolazzione de 9.580.000 crestiáne (2010).

Sciugrafije[cangecange 'a sorgende]

Giacarta jè acchijate sus 'a coste nord-occidendale de l'isole de Giava, 'nzeccate ad 'a foce d'u jume Ciliwung 'nzign'a Baje de Giacarta, ca ète 'na 'nzenature d'u Mar de Giava. Giacarta se iacchije jndre 'na depressione cu 'n'ìrtezze medie cchiù o mène de 7 metre sus a 'u levèlle d'u mare. Seconne 'u decrete guvernative 171/2007, 'a vanne d'a provinge de Giacarta conziste de 662.33 km de terre e 6,977 km de acque; jèdde pòte cundà pure cchiù de 110 isole ca se spànnene pe' totte 'u Kepulauan Seribu e de 27 jume ausate cumme resorse de acque, p'a pesche e pe' l'economije urbane. 'A cchiù granna maggioranze de le jume decorre da le vanne collenare a sud d'a cetata fine verse nord pe' spiccià jndr'ô Mar de Giava. 'U jume cchiù 'mbortande jè 'u Ciliwung, ca scucchie 'a cetata jndre 'na vanne est e 'na vanne ovest.

'A vanne nord de Giacarta jè chianeggiande, a cchiù o mène 7 metre sus a 'u levèlle d'u mare, quiste favorisce l'allagamènde. 'A vanne sud 'nvece jè collenare. Jndr'â vanne nord d'a cetata se iacchije 'na vanne costale ca se spànne da ovest a est pe' cirche 35 km. Jndre 'stà coste se iacchjene 9 jume e 2 canale.

Storie[cangecange 'a sorgende]

'U prime 'nzediamènde de cui se tène quacche notizie sus a 'u luèche d'a Giacarta de ôsce a die jève 'u puèrte de Kalapa, 'nzeccate ad 'a foce d'u jume Ciliwung. Le sove origgene pòtene ccu jèssere acchijate jndre 'na presenze indù d'u V sèchele ca jndr'ô XII ère addevendate 'u prengepále d'u regne d'a Sonda. Le purtughese sonde innecate cumme le prime europèe ca honne 'ndrucate 'u puèrte de Kalapa. 'Nu re indù hé rijalate a le commerciande purtughese 'u permesse ccu quagghie 'nu fortine a Kalapa, a ll'inizie d'u XVI sèchele. 'U puèrte de Giakarta avène chiamate angore ôsce Sunda Kelapa, da quiste prime 'nzediamènde.

Jndr'ô 1527, 'a cetata avène conguistate da Fatahillah (o Faletehan), 'nu uagnune cápe de 'nu 'nzeccate regne settendrionale. Fatahillah cange 'u nome de Kalapa jndre Jayakarta (ca segnefeche "vittoriose e prosperose" jndr'ô giavanese) 'u 22 sciùgne 1527. Quèste particolare date avène conziderate cumme 'a nascite ufficiale de Giacarta. Le olannese arrevarene a Jayakarta ad 'a fine d'u XVI sèchele. Jndr'ô 1619 le ferze d'a Combagnije Olannese de le Indie Oriendale, cumannate da Jan Pieterszoon Coen, conguistarene 'a cetata e 'u nome suve avène cangiate da Jayakarta a Batavia, 'u nome latine de 'na tribbù ca ète javitate jndr'â lle Pajèsere Vasce jndr'â ll'epoche romane. 'U 4 marze 1621 avène ccrejète 'u guverne d'a cetata, chiamate Stad Batavia. Batavia fù 'a capitale de le Indie Oriendale Olannese d'u periode coloniale. A ll'inizie d'u XIX sèchele, 'a cetata se spanne quanne le olannese accumenzarene ccu se move verse sud, jndre vanne cchiù ìerte, retenute jèssere cchiù salubre. Le bretànneche pegghiarene Giava jndr'ô 1811 e occuparene l'isole pe' cinghe anne, mendre le olannese èrene 'mbegnate jndr'â lle Uerre Napoleoneche jndr'â Europe, apprìme ccu lasse 'u condrolle a le olannese.

C'u guverne derette e formale de le olannese ca se spannève da otre vanne de l'arcipelaghe, duranne 'u XIX e l'inizzie d'u XX sèchele, le 'mbortanze d'a Batavia coloniale aumende assaje. Le tatteche olannese pe' mandenè 'u condrolle 'a reggione e le trasùte fiscae, rechiesere quacche vôte ca pratecamènde totte le esportazione da ogne vanne d'a reggione avèssera ddà esse spedite passanne p'a cetata, rijalannole quèdde dominanze polìteche ed economeche ferzute assaje ca mandène angore ôsce.

'U Giappone pigghie 'u condrolle d'a cetata jndr'ô 1942, duranne 'a II uerre mondiale, e cange 'u nome arrète jndre Jakarta, pe' ppegghià 'u favore d'a popolazzione d'u luèche. Nnande 'a sconfitte giapponese jndr'ô 1945, le olannese occuparene 'a cetata, pure ce l'indonesiane avèvene fatte 'na dichiarazione de 'ndependenze 'u 17 aguste 1945. Giacarta fù 'u cendre d'u tendative olannese de mandenè 'u condrolle sus 'a lòre ex colonie, duranne 'a uerre de 'ndependenze ca hé spicciate c'a funnazione de ll'Indonesie jndr'ô 1949.

Amministrazione[cangecange 'a sorgende]

Ufficialmènde Giacarta jè 'na provinge cu status de capitale de l'Indonesie e jè pe' quiste amministrate da 'nu guvernatore e no da 'nu sinnache. 'A provinge jè scucchiáte jndre cinghe cetate-destritte (kota) (apprìme èrene municepaletate (kotamadya)) ogneddune guvernate da 'nu sinnache (walikota) e 'na reggenze cumannate da 'nu reggende (bupati).

Cetata de Giakarta:

  • Giacarta cendrale (Jakarta Pusat)

Giakarta cendrale tène 'na grannèzze de 48,17 km², e 'nu territorie essenzialmènde chianeggiande. Jè 'a cchiù piccele de le 5 cetate ca formane 'a provinge de Giakarta e jè scucchiáte jndre 8 suttedestritte, 44 villagge, 388 RW (aunetate de residenze amministrative) e 4784 RT (aunetate amministrative de vicinate).

  • Giacarta oriendale (Jakarta Timur)

Giakarta oriendale jè 'nu territorie de 187,73 km² p'u 95 % sus 'a terreferme, p'a vanne rumanènde jè formate da palude e resaie a 50 m s.l.m. e jè attraversate da 'nu munne de canale e corse d'acque, cumme le jume Cakung, Ciliwung, Kali Malang, Sunter e Cipinang. Le coordinate sciugrafeche sonde: 106° 49’ 35’’ Longitudene Est e 06° 10’ 37’’ Latitudene Sud. Tène 'nu clime tropicale cu 'na temberature medie de 27 °C. Le precipitazione annue totale sonde auguale a 2.000 mm c'u masseme jndr'ô mise de scennàre.

  • Giacarta settendrionale (Jakarta Utara)

Giakarta settendrionale tène 'nu territorie de 7.133,51 km², de le quale 6.979,4 km² sonde de grannèzze marine e 154,11 km² de terreferme. 'U territorie jè formate da 'na strisce longhe cirche 35 km, e larije da le 4 a le 10 km c'u late settendrionale chca s'affacce sus a 'u mare de Giava jndr'ô quale ce sonde cchiù o mène 110 isole. Se arrive ad 'u masseme a 'n'altitudene de 20 m s.l.m. mendre ce sonde alcune vanne depresse, ca sonde p'a granna vanne palude o terrepiene salmastre. 'U clime jè calle costiere cu 'na temberature medie ca ète de 27 °C, precipitazzione annue de 142,54 mm c'u masseme jndre settèmmre. 'A vanne de crescite cchiù 'ndense de totte 'a vanne de Giakarta jè proprije jndr'â vanne settendrionale e jè Kelapa Gading.

  • Giacarta meridionale (Jakarta Selatan)

Tène 'na vanne de 145,73 km², e pòte cundà 11 suttedestritte e 65 villagge. Jndr'â lle prime anne de 'ndependenze, Giakarta meridionale fù pruggettate pe' jèssere 'na cetata satellite, (jndr'â ll'aree de Kebayoran Baru) e ausanne 'u cungette oriendale jè signate da quàtte stradère prengepále ca se spànnene verse le quàtte anghele pe' 'ndegrà le edifice cchiù granne cu quidde cchiù piccele de ogne blocche; le edifice cchiù granne sonde acchijate jndr'â ll'esterne de le blocche, sus a 'u margene de le vije prengepále e le cásere cchiù piccele a lle 'nderne de le isolate a cirunnare 'u parche. Quèste vanne de le blocche sonde jndre 'nu condinue crescende populamènde. Inoltre 'stà vanne fàce da cuscinette protettive jndr'ô scorremènde de le acque verse 'a vanne cchiù a valle d'a metropule. C'u sovrappopulamènde ed 'ô sfruttamènde sembre cchiù gruèsse d'u territorie le vanne verde sonde sembre de mène e quèste funzione prutettive jè sembre 'mberiore. Oltre ad 'u comblesse residenziale ce sonde pure de le cendre commerciale ca honne fatte addevendà 'stà vanne cchiù recettive.

  • Giacarta occidendale (Jakarta Barat)

Se iacchije sus a 'nu territorie de 127,11 km², acchijate a 106° 48' Longitudene Est e 60° 12' Latitudene Nord. Jè scucchiáte jndre 8 suttedestritte e 56 villagge.

L'uneche reggenze jè:

Crestiáne famuse[cangecange 'a sorgende]

Gemellagge[cangecange 'a sorgende]

Giacarta jè gemellate cu:

Note[cangecange 'a sorgende]

  1. (EN) Sister Cities, su eBeijing, the Official Website of the Beijing Government, eBeijing.gov.cn. URL conzultate il 16 scennare 2018 (archivijate da l'url origgenale il 17 scennare 2010).
  2. Cetate partner

'Ndruche pure[cangecange 'a sorgende]

Otre pruggette[cangecange 'a sorgende]

Collegamiende fore a Uicchipèdie[cangecange 'a sorgende]

Condrolle de autoritàVIAF (EN267149707 · SBN (ITENMILL003998 · LCCN (ENn80073867 · GND (DE4012546-4 · BNE (ESXX4981041 (data) · J9U (ENHE987007550198205171 · NDL (ENJA00628611 · WorldCat Identities (ENlccn-n80073867